Com a casa

-Que tal? Com ha anat tot? -Ens pregunta en Jordi tot retirant-nos els plats. –Molt bé, com a casa-. -Això és el que més ens agrada que ens diguin! –Em contesta.

 

Al sud d’Amsterdam, a l’est del Museumplein, tocant al Cuypmarkt, es troba la Taverna Barcelona, una autèntica ambaixada catalana (no governamental) al cor dels Països Baixos. Tres anys enrere, dos emprenedors barcelonins van escollir Amsterdam per obrir un petit restaurant de cuina tradicional catalana on tots els productes són importants de Catalunya. Vi de la terra, postres casolans, formatges de pagès o el nostre estimat pa amb tomàquet són només alguns dels plats que hom pot gaudir a la Taverna Barcelona.

 

Al ser una nació sense estat, tot el que està relacionat amb Catalunya pren una dimensió nacional. En aquest sentit, endemés de restaurant, la taverna difon la cultura catalana i serveix de punt de trobada pels catalans residents als Països Baixos en dies assenyalats com són la Diada, la Castanyada, Sant Jordi o, com no, els partits del Barça. Durant unes hores, tot degustant una exquisida botifarra amb seques, acompanyada amb vi del Principiat i escoltant en Puyal, un té la sensació de trobar-se de nou a Catalunya. Com a casa.

Com ens veuen des de 1500km: I'm from Barcelona (IV)

No, no he renegat pas de les meves arrels. Ans el contrari: el temps passat lluny de casa no ha fet altra cosa que accentuar encara més el patriotisme empordanès. Ara bé, ja des de fa molts anys, quan una persona no-espanyola me pregunta d’on sóc, per tal d’agilitzar el procés introductori i alhora no dir-li que sóc espanyol, li responc amb el nom de la Ciutat Comtal. La marca Barcelona és l’equilibri perfecte entre les dues realitats latents, el “Terme Mig” que diria Aristòtil.

     Fins fa poc, la resposta majoritària solia ser afalagar Barcelona sense fer cap referència a Catalunya: “Gaudí, Parc Güell, Sagrada Família, Tapas, Vino Tinto, Paela...”. Ara bé, com ja he comentat en anteriors articles, des de la passada Diada tot ha canviat. Evidentment que encara hi ha gent que segueix veient Barcelona com una ciutat més d’Espanya però els que coneixen el nacionalisme català han passat a ser majoria.

     Cada divendres entre les 10.30 i les 11.00 disposo de mitja hora de descans entre la classe de Filosofia i la de Societat en el Món Globalitzat. Són uns trenta minuts que aprofito per desconnectar la ment de la feixuga classe filosòfica. De sobte, en un d’aquests descansos, un accent anglès, neutre i femení em pregunta si tenim classe a les 11.00. Aparto la vista de l’ordinador per veure d’on prové aquesta veu. A la meva esquerra veig una groga joveneta que en prou feines supera el metre i mig d’alçada. Li responc que això espero, que sinó estaria fent el préssec (en anglès do the peach). La groga em contesta:
 

-Spanish?
 

-Yes (responc amb el capbaix)... ...well (les neurones comencen a treballar)... I’m from Barcelona.
 

- Ah!!!!! Barcelona!!! So you’re Catalan right???

 

 

Cullons amb la groga dels pebrots! Si al final resultarà ser veritat la internacionalització de Catalunya! Encara atònit, no puc evitar de preguntar-li per la seva nacionalitat; ja que per la puresa del seu accent tant podria ser de Groclandia com d’Amèrica.

 

-I’m from China and my name is Ghenyu.

 

-Nice to meet you Chenyu (aconsegueixo dir al quart intent i amb la seva ajuda). My name is Ignasi. How do you know about Catalonia?

-Well, everybody knows about Catalonia here in Europe.