viernes, 7 de diciembre de 2012

Com ens veuen des de 1500km: “Catalunya pide y Extremadura paga” (V)


 
Contràriament al que el ministre de propaganda del Tercer Reich -el doctor Joseph Goebbels- afirmava, no és cert que una mentida repetida adequadament 1000 vegades es converteix en una veritat. Si una cosa bona tenen les mentides és que cauen pel seu propi pes. Com va dir Sòcrates a Alcibíades durant el simposi celebrat el segle IV aC a casa del poeta Agató: No estimant Alcibíades, no és a Sòcrates a qui no pots contradir, sinó a la veritat 
            Ni la culpa de tots els mals d’Alemanya és dels jueus i dels ciclistes ni Catalunya demana i Extremadura paga. Mentre una tercera part dels extremenys està a l’atur i l’altre tercera part són funcionaris, només un 13% de la població de Catalunya treballa en el sector pública, alhora que té un atur lleugerament superior al 20%. Molt haurien de treballar la tercera part dels extremenys del sector privat per, endemés de poder alimentar al 66% dels seus conciutadans, poguessin enviar diners a Catalunya. Però bé, per si encara no queda prou clara l’evidència, amb dades de la Unió Europea a la mà, mentre Catalunya és contribuent neta de la UE (aporta més del que rep), Extremadura és, juntament amb Andalusia, la gran beneficiada dels fons europeus. Tanmateix, tot i la falsedat manifesta, fent un petit canvi de paraules, la frase s’omple de veritat: Espanya demana i Carolíngia paga.
            El passat tres de setembre van començar les classes al AUC. Un curs de 16 setmanes que finalitza el proper 21 de desembre, coincidint amb la fi del món, el canvi d’era o, simplement, amb el solstici d’hivern; depenen de a qui es pregunti. Doncs bé, en aquestes 16 setmanes, sabeu quans dies de vacances hem tingut??? Va, digueu un número, sisplau.
            La resposta és ben simple: Cap, Zero, Ningun. Mentre que en el mateix període temporal a Catalunya els estudiants han gaudit de la Diada, la Hispanitat, festes locals (com Sant Narcís en el cas dels gironins, per exemple), Tot Sants, la Constitució, la Puríssima i els dies de pont corresponents a tals festes, a Amsterdam hem assistit ininterrompudament a classe des del passat 3 de setembre.            
            Només afegir que, per il·lustrar-ho amb algun exemple pràctic, mentre els Països Baixos són contribuents nets -netíssims- de la Unió Europea, tenen atur del 5%  –un 1% entre les persones amb estudis- i un excel·lent sistema educatiu, a diferència d’Espanya, als seus estudiants no se’ls dóna cap dia de treva; la educació es fonamental. No es tracta tant de retallades, augment de taxes o de com gestionar els diners, sinó de disciplina, motivació i, sobretot, de ganes d’aprendre; de ganes de fer les coses bé. Erasmisme com a recepta anticrisi. Ens queda molt per aprendre.