La "Nostra"

Ho sé, em vaig prometre no escriure massa de política i us mentiria si us digués que no ho he intentat. Tanmateix, ja sigui fruit de la fred, de l’enèsima nul·la gestió del tripartit que ha sortit a la llum o de la manca de nicotina del meu cos -o una barreja de tots tres factors-, no aguanto més sense cagar-me públicament amb els putos socialistes (ERC i ICV-EUiA inclosos; per descomptat)!!!!

Doncs això, un ja comença a estar cansat de veure com el tripartit té l’honor d’haver ensorrat en només set anys tot el que el pujolisme va edificar amb treball, esforç i suor al llarg dels seus 23 gloriosos anys al poder. (d’acord, potser peco una mica massa de convergent aquí però amb el nefast govern d’esquerres que hem tingut no costa gaire recordar al pujolisme com l’època daurada del segle XX; encara que sigui –mai millor dit- com un gegant entre nans!!!).

La gota que ha fet vessar el vas ha estat Spanair. Ja m'avanço: si això és ser d’esquerres doncs encara estic més orgullós de ser de dretes. Nepotisme, clientelisme i fidelitat al més pur estil de Floridablanca i Godoy. En el 2008, en plena crisis econòmica mundial, el tripartit –Monti Zedong, Puig Yong il i Saurinsky-, juntament amb l’ajuntament de Barcelona governat pels socialistes i ecosocialistes-marxistes-leninistes (i quan es tractava d’aprovar els pressupostos o d'anar de viatge amb totes les despeses a càrrec de les arques públiques també cal sumar-hi als d’Esquerra), va tenir la brillant idea d’invertir en una companyia aèria... Un visionisme només comparable al del cèlebre Winston Churchill.

Aerolínia catalana de tall soviètic, promocionada per la burgesia catalana però pagada amb els diners de tots, la “Nostra” –paraula en que el seu president designava a l’aerolínia i que és més propera al paternalisme de Corea del Nord que no pas a la llibertat d’un règim democràtic-, ha fet fallida només tres anys més tard costant a tots els catalans (menys als burgesos promotors dels projecte, evidentment) 150 milions d’euros i deixant un forat de 500 milions. Això sí, amb salaris immorals per als seus directius tenint en compte que es tractava d'un govern d'esquerres; com són els 300.000€ anuals del seu president: l’exvicepresident del Futbol Club Barça de l’època Laporta Ferran Soriano. Tot queda a casa.

Avui la paraula “Nostra” s’omple de sentit: “Nostra” perquè l’hem pagada entre tots i se n’han aprofitat uns pocs. Comunisme catalano-xinés del segle XXI. Em repeteixo: si això és ser d’esquerres doncs encara estic més orgullós de ser de dretes.

Ja la tenim aquí!!!

No penseu pas que Catalunya ha estat l’únic país del món on fins fa dos dies l’hivern ha estat pràcticament inexistent! La globalització no coneix fronteres i, conseqüentment, els Països Baixos no en són pas una excepció!

Després d’uns decepcionants primers dies on la temperatura va arribar a màximes de 10º durant el dia, avui pel matí, per fi, m’he llevat amb el paisatge tot nevat!!! Estic al corrent que els homes del temps auguren un període glacial per a Catalunya (i no em refereixo a la congelació dels salaris!) que, fruit de l’avorriment provocat pel Calentament Global, sembla més proper a l'Apocalipsis de Sant Joan que no pas a la realitat del país. Sigui com sigui, hi ha força quòrum en que venen temps freds. Tanmateix, perquè us serveixi de consol, sapigueu que a Amsterdam no passarem en tota la setmana dels 0º!!!

Si mai em perdo i em voleu trobar, busqueu-me al sud!!!

Tornar a tocar de peus a terra...

Avui fa tres setmanes que estic pels Països Baixos i crec que ha arribat el moment de dedicar-vos el primer article. Els que heu viscut durant una temporada en un altre país sabeu perfectament que hom experimenta (sobretot els primers dies) quelcom difícil d’explicar.

Per tal de poder absorbir al màxim tots els nutrients d’aquesta experiència única, un ha de deixar de banda tots els prejudicis i escuts amb la finalitat d’obrir-se al món i poder deixar entrar part d’aquest total dins seu. Com deia l’Amador Vega: “conversar: deixar entrar part de l’altre dins teu”. Doncs bé, aquest és el full de ruta que estic intentat seguir els primers dies: sense tancar-me a res –però tampoc forçant-me a conèixer gent nova- he viscut les primeres setmanes a Amsterdam.

Vist amb la perspectiva que vint-i-un dies et permet tenir i comparant-la amb les meves altres estades a l’estranger, puc afirmar que ha estat un temps molt intens i profitós. Ja us havia comentat que visc en una petita comunitat on els 600 membres de l’Amsterdam University College (AUC) vivim i estudiem plegats. Evidentment, com no podria no ser, aquest fet accelera el procés de conèixer gent nova alhora que permet a un integrar-se més ràpidament dins de la comunitat. Tot molt intens i sense massa temps per pensar. Sense temps per ser un mateix.

Però bé, tres setmanes és també temps suficient perquè un torni a tocar de peus a terra. Els efectes de l’èxtasi van minvant i, conseqüentment, la bombolla es va esvaint. Ja estic deixant de banda el progressisme inicial de la bicicleta i la meva actitud més propera a l’inconformisme de la Plaça Tahrir de Barcelona que no pas al liberalisme de CiU per tornar a donar pas a la misogínia que tan em caracteritza; dimarts passat ja vaig dir-li “mean” (mesquina, miserable...) a una noia: torno a ser jo! 

Sigueu benvinguts!

Com bé sabeu (perdona per la captatio Guillem però com que per aquest canal no puc ensenyar les meves vergonyes he optat per començar amb una frase de manual!!!), ja fa molt de temps (anys!) que tenia pensat escriure un blog però no trobava mai el moment oportú ja que un bon blog requereix (com tot en la vida) constància, temps, esforç i -sobretot- passió!!!

Tanmateix, la solitud i el canvi constant que hom experimenta quan està lluny de casa i dels seus essers estimats han estat les meves millors aliades per embarcar-me en aquest projecte que avui començo. A més, el fet d’estar a Holanda és un al·licient extra ja que, d’aquesta manera, us mantindré informats de tot el que faig alhora que m’ajudarà a mantenir el contacte amb la meva llengua i amb la meva gent!

Per tant, és  per a mi un honor donar-vos la benvinguda i compartir amb tots vosaltres aquest espai!!! Ja us avanço que no prometo escriure-hi diàriament ni que els temes tractats (Lluís) seran sempre del gust de tothom però sí que intentaré cuidar-lo i mimar-lo amb regularitat.