L'Etern Retorn (3)

El lector que em segueix (que a aquestes alçades dubto que en quedi cap) haurà pogut comprovar que no he complert el meu propòsit d’any nou d’augmentar les entrades mensuals. Els propòsits d’any nou, com diria el ja expresident dels espanyols a l’exterior, José Manuel Castelao, igual que les lleis i les dones, estan per violar-los.

Dita aquesta obvietat (no que les dones estan per violar-les, sinó els propòsits i les lleis; s’entén), em proposo, valgui la redundància, seguir la saga de “L’Etern Retorn” compartint amb vosaltres (o sigui, amb mi mateix) unes paraules d’Ortega y Gasset:

de 1580 hasta el día cuanto en España acontece es decadencia y desintegración. El proceso incorporativo va en crecimiento hasta Felipe II. El año vigésimo de su reinado puede considerarse como la divisoria de los destinos peninsulares. Hasta su cima, la historia de España es ascendente y acumulativa; desde ella hacia nosotros, la historia de España es decadente y dispersiva.

L’any 1921 Ortega y Gasset ja va constatar que Espanya només va gaudir de 111 anys d’ascendència acumulativa, des del matrimoni dels Reis Catòlics l’any 1469 al vintè any de regnat de Felip II. La resta de la història tots al sabem.

Perdó per repetir-me: la crisi és la norma, la bonança l’excepció.

a0km

Ja fa uns anys, desconcertat, un col·lega ens convocava en petit comité per comentar-nos que la seva novia li havia xupat de bon matí mentre ell encara dormia. Suposo que per alguns de vosaltres aquest fet no hauria de ser cap notícia extraordinària però resulta ser que el col·lega en qüestió feia ja molts anys que sortia amb aquella noia, tants que era incapaç de recordar la darrera vegada que li havia fet una fel·lació. Com tot a la vida, darrera cada acció humana, s’hi amaga un perquè.

     La nit anterior la novia del col·lega havia sortit de parranda amb les seves amigues. Arribats a aquest punt, suposo que tot encaixa no? El Consell Masculí de Savis va concloure unànimement que li havien posat unes banyes tan espectaculars que fins i tot vam revisar els marcs de les portes de casa seva en busca de proves. La xupada matinera responia a la penitència pel seu comportament indecorós. Fel·lació matinera amb finalitat redemptora.

     Però bé, al fi i al cap, no actuem així els humans? Per posar només alguns exemples, de la mateix manera que quan de petits som conscients que hem fet una entremaliadura som més dòcils amb els nostres progenitors o quan un pare no passa suficient temps amb el seu fill acostuma a fer-li regals immorals -com si aquests poguessin suplir el buit paternal-, quan posem les banyes a la nostra parella acostumem a estar més amables, com si el canvi d’actitud ens purgués dels nostres pecats.

     Doncs bé, amb la finalitat de redimir-me per haver estat un dròpol i no haver escrit ni una paraula al meu estimat blog des de l’any passat, ja us avanço que, si més no durant els propers dies, faré pujar la mitjana de dos articles mensuals. Per tant, tot i no trobar-me a 1500km de casa, he decidit mantenir actiu aquest espai perquè encara tinc sentiments per expressa i històries per compartir. Que tothom ho sàpiga: l’Ignasi ha tornat!!!

 

Aprofito l’avinentesa per enviar-vos molts petons i espero que hagueu tingut una bona entrada d’any!