Ja fa uns anys, desconcertat, un col·lega ens convocava en
petit comité per comentar-nos que la
seva novia li havia xupat de bon matí mentre ell encara dormia. Suposo que per
alguns de vosaltres aquest fet no hauria de ser cap notícia extraordinària però
resulta ser que el col·lega en qüestió feia ja molts anys que sortia amb aquella
noia, tants que era incapaç de recordar la darrera vegada que li havia fet una fel·lació.
Com tot a la vida, darrera cada acció humana, s’hi amaga un perquè.
La nit
anterior la novia del col·lega havia sortit de parranda amb les seves amigues. Arribats
a aquest punt, suposo que tot encaixa no? El Consell Masculí de Savis va concloure unànimement que li havien
posat unes banyes tan espectaculars que fins i tot vam revisar els marcs de les
portes de casa seva en busca de proves. La xupada matinera responia a la
penitència pel seu comportament indecorós. Fel·lació matinera amb finalitat
redemptora.
Però bé,
al fi i al cap, no actuem així els humans? Per posar només alguns exemples, de la
mateix manera que quan de petits som conscients que hem fet una entremaliadura
som més dòcils amb els nostres progenitors o quan un pare no passa suficient
temps amb el seu fill acostuma a fer-li regals immorals -com si aquests poguessin
suplir el buit paternal-, quan posem les banyes a la nostra parella acostumem a
estar més amables, com si el canvi d’actitud ens purgués dels nostres pecats.
Doncs bé,
amb la finalitat de redimir-me per haver estat un dròpol i no haver escrit ni
una paraula al meu estimat blog des de l’any passat, ja us avanço que, si més
no durant els propers dies, faré pujar la mitjana de dos articles mensuals. Per
tant, tot i no trobar-me a 1500km de casa, he decidit mantenir actiu aquest
espai perquè encara tinc sentiments per expressa i històries per compartir. Que
tothom ho sàpiga: l’Ignasi ha tornat!!!
Aprofito l’avinentesa per enviar-vos molts petons i
espero que hagueu tingut una bona entrada d’any!