Com ens veuen des de 1500km: Per fi, ja podem passar pàgina! (II)

L’any 1994 el periodista Carles Puigdemont va publicar el llibre Cata... què?. Puigdemont, independentista de soca-rel, mai no ha amagat les seves profundes conviccions nacionals; àdhuc quan afirmar que eres independentista -amb paraules del portaveu del Govern Francesc Homs- “era sinònim de Talibà”.

     El títol del llibre fa referència a la resposta que l’autor rebia quan li deia a una persona no-espanyola la seva nacionalitat. “Cata... what?”, li responien amb estupefacció els seus entrevistadors. En major o menor mesura, tots els catalans que fora de l’Estat no ens hem resignat mai a ser tractats com a mers espanyols, hem obtingut respostes similars.

     Després de la marxa independentista dels 10mil a Brussel·les el 7 de març de 2009,  conversant amb en Carles, vaig fer referència al títol del seu llibre: “Carles, han passat 15 anys i seguim igual”...

     Fins la passada Diada, seguia tenint la mateixa sensació. Ara bé, d’ençà, noto com tot ha canviat a una velocitat vertiginosa: de l’oblit mundial hem passat, en qüestió d’hores, a la internacionalització de la causa. Per fi, ja podem passar pàgina!

     Viatges a banda, fora de Catalunya, he viscut a Dublín, París i Atenes. En l’actualitat, des del passat Dia de Reis, dins del marc europeu del programa Erasmus, resideixo a la capital dels Països Baixos. Tot i que, per ser plenament sincer amb el lector, el grau de coneixement de Catalunya varia en funció de l’entorn (evidentment, molta més gent sap del conflicte dins l’àmbit universitari-internacional-multiculti-xaxipiruli-2.0 que no pas quan feia de cambrer a Irlanda l’any 2006), fins fa poc més d’un mes, el coneixement de la reivindicació catalana estava lluny de ser majoritària entre la gent de la resta del món.

     Són precisament aquests contactes -aquests intercanvis viscuts en primera persona amb gent d’arreu del món- l’eix vertebrador dels propers articles de la saga. Tot ha canviat: el món ens veu diferent i ens observa. Si pretenem arribar a Itaca, més ens val ser-ne plenament conscients.