El lector que em segueix (que a aquestes alçades dubto que en quedi cap) haurà pogut comprovar que no he complert el meu propòsit d’any nou d’augmentar les entrades mensuals. Els propòsits d’any nou, com diria el ja expresident dels espanyols a l’exterior, José Manuel Castelao, igual que les lleis i les dones, estan per violar-los.
Dita aquesta obvietat (no que les dones estan per violar-les, sinó els propòsits i les lleis; s’entén), em proposo, valgui la redundància, seguir la saga de “L’Etern Retorn” compartint amb vosaltres (o sigui, amb mi mateix) unes paraules d’Ortega y Gasset:
de 1580 hasta el día cuanto en España acontece es decadencia y desintegración. El proceso incorporativo va en crecimiento hasta Felipe II. El año vigésimo de su reinado puede considerarse como la divisoria de los destinos peninsulares. Hasta su cima, la historia de España es ascendente y acumulativa; desde ella hacia nosotros, la historia de España es decadente y dispersiva.
L’any 1921 Ortega y Gasset ja va constatar que Espanya només va gaudir de 111 anys d’ascendència acumulativa, des del matrimoni dels Reis Catòlics l’any 1469 al vintè any de regnat de Felip II. La resta de la història tots al sabem.
Perdó per repetir-me: la crisi és la norma, la bonança l’excepció.
Sí que et queden lectors!! (tot i que tard) :)
ResponderEliminar