Històries dels Països Baixos. “I van escollir la universitat...”

L’any 1556 Felip II va heretar el regnat, entre molts altres territoris, dels Països Baixos. D’acord amb la seva forma de governar, va decidir canviar el status quo del seu pare per una forma de govern més autoritària; tractant als Països Baixos com simples colònies. Com no podia no ser, aquest fet va provocar el malestar entre la població i va donar lloc a diverses revoltes contra el mal govern del monarca.

Per tal de sufocar-les, Felip II va destituir el 1566 del govern dels Països Baixos a la seva germana Margaret de Parma per un militar inflexible: el Duc d’Alba. Alba va aconseguir esclafar la revolta i va executar a tots els seus principals líders -mort el gos morta la ràbia- amb l’excepció del futur pare de la pàtria holandesa: Guillem d’Orange.

Així doncs, tot i l’existent malestar des de feina una dècada, no va ser fins el contraatac de Guillem d’Orange des del Sacre Imperi Germànic l’any 1568 quan va començar oficialment el que es coneix com la Guerra dels 80 anys (Aquí prefereixen el terme Dutch Revolt).

Tanmateix, haurem d’esperar quatre anys perquè els rebels obtinguin la seva primera victòria: el 1 d’abril de 1572 a Den Briel. El succés va provocar un efecte dominó amb la conseqüent unió de totes les principals ciutats de la província d’Holanda (menys Amsterdam) als revoltats. (Em prenc la llibertat de fer un petit incís per explicar el mal ús que es fa del terme: Holanda és una de les 17 províncies que formen els Països Baixos. Ergo, el nom oficial del país és Països Baixos; no Holanda. Seria com si a Espanya li diguéssim Madrid o a França Île-de-France).

Davant la contraofensiva, amb el suport de la capital, Alba va aplicar el principi romà del divide et impera; conquerint Harlem per dividir (físicament) el país en dues meitats. Un cop aïllats els rebels del nord, Delft -ciutat des d’on Orange dirigia la revolta- era el seu proper destí. No obstant això, abans d’arribar a la capital de la revolta, Alba havia de superar un darrer obstacle: Leiden.

Tot i el cruel setge, els rebels van resistir i combatre fermament amb valentia a l’enèmic espanyol fins que el duc d’Alba no va tenir més remei que retirant les seves tropes. Era el 3 d’octubre de 1574 i encara en l’actualitat es celebra anualment en aquesta localitat tal fita històrica amb pa, formatge i haring; els aliments que els holandesos van portar als seus famèlics compatriotes després de romandre un any assetjats.

La victòria holandesa a Leiden va significar el primer punt d’inflexió en la Guerra dels 80 anys: el Nord dels Països Baixos mai més tornaria a estar amenaçat pels espanyols, alhora que els rebels obtenien estabilitat territorial per poder portar a terme amb èxit futures ofensives. En altres paraules: Leiden va ser el Stalingrad de Felip II; l’inici del fi del regnat espanyol als Països Baixos.

Com a recompensa per l’estoica resistència, el líder Guillem d’Orange va oferir als habitants de Leiden la possibilitat d’escollir entre dues opcions: o bé la construcció d’una universitat, o bé l’exempció de pagar impostos. L’any següent s’inauguraria a Leiden la primera universitat en la història dels Països Baixos.   

Quantes ciutats en el món creieu que haguessin escollit el mateix?