Com
que aquest bloc no segueix cap altre fil argumental que no sigui la delectacio (i, per sobre de tot -posats
a ser sincers-, la delectatio cap a
mi mateix!), com bé heu pogut comprovar, els diferents articles no es poden
agrupar sota cap fil conductor.
Ara
bé, si vull seguir publicant més capítols de la saga “Històries dels Països
Baixos”, per tal de no introduir constantment notes al peu en forma de
parèntesis (com va passar en el darrer article on vaig tenir que explicar la
diferència entre Holanda i Països Baixos), em veig amb l’obligació de seguir un
ordre cronològic. Ergo, començaré des
del principi.
Les
17 províncies dels Països Baixos formaven part del Sacre Imperi Romano-Germànic
i estaven regnades per la Casa de Borgonya. Políticament, estaven caracteritzades
per la manca d’un poder central; formant una mena “d’estat federal” on el
monarca havia de pactar amb cada província per separat.
De
la mateixa manera que passaria amb el regne de Les Espanyes dels Reis Catòlics
al 1516 (llegir l’anterior article “Des
de la ciutat on va néixer el darrer emperador cristià”), degut a una sèrie de
desgràcies en l’ordre successori de la casa de Borgonya, l’any 1481 els Països
Baixos van canviar la dinastia francesa per una austríaca: els Habsburg.
Sota
la nova casa es va intensificar la unificació de diferents les províncies;
culminant l’any 1543 amb l’emperador Carles V. D’aquesta manera, les 17
províncies autònomes es van unir per primer cop en la seva història sota una
única unitat política: els Estats Generals. Parafrasejant a l’Albert Garcia, els
Països Baixos com a una sola unitat política són fruit de l’experiència
imperial dels Habsburg.
Ara
bé, lluny de respondre als desitjos nacionals dels holandesos o a la voluntat
política de les 17 províncies, tal unió responia exclusivament a la burocràcia imperial;
resultant més fàcil per a Carles V regnar-les sota un sòl poder que havent de
pactar amb cada una d’elles per separat. Els futur conflictes estaven garantits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario