Lletja no: agraïda!!!

No me n’he pogut estar: em sumo a la moda dels eufemismes!!! Ja fa temps que en política s’utilitzen altres expressions i/o paraules per intentar suavitzar el que hom realment pensa: “desacceleració” o “reajustament” per no dir crisis o “tiquet moderador” per no parlar de copagament sanitari són alguns dels mils d’exemples dels darrers temps. Ara bé, quan sentia la setmana passada al ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro dir que el seu executiu havia “canviat la ponderació” (tot per no dir la frase prohibida que havien apujat l’IVA), més que un eufemisme, jo ho considero un insult a la intel·ligència. Com que no vull faltar el respecte als meus lector, em decanto per l’eufemisme: agraïda!

El passat 30 d’abril va tenir lloc el Koninginnedag: El Dia De La Reina. Que el nom no us confongui: Els Països Baixos no és pas un país monàrquic però, com a tot arreu, qualsevol excusa és bona per emborratxar-se. A més, en motiu de la festa nacional, les rígides lleis holandes es flexibilitzen; fent la vista grossa a conductes públiques inapropiades i indecoroses. Conseqüentment, el que la resta de l’any només està legalitzat de portes endins i en certs indrets, el 30 d’abril, durant unes hores, es tolera que el vici transgredeixi les fronteres privades; col·locant-se a l’esfera pública. Tota Amsterdam esdevé un mar taronja (color de la casa reial) de gent borratxa i drogada amb moltes ganes de festa –molta festa– i amb música en directe fins als racons més remots i inhòspits de la ciutat. Lluny d’haver-hi una oferta maniquea, el Koninginnedag ofereix un gran ventall de possibilitats; satisfent totes les necessitats de la diversa i complexa societat holandesa (recordar que la capital és la ciutat més multicultural del món; per davant de NY).

A més, els característics i pintorescs canals s’omplen d’embarcacions fins al punt que es fa gairebé impossible distingir entre el sòl de les naus i l’aigua putrefacta de la capital. És precisament allà on trobem l’epicentre de la festa: com les carrosses que desfilen pels carrers durant les inacabables rues de carnaval, a Amsterdam són les embarcacions les encarregades de captar l’atenció dels vianants i turistes. Aquests darreres (em poso com a exemple), observen atònits el desgavell caòtic i dissonant que contrasta amb la pau i harmonia que regnen els altres 364 dies de l’any (enguany 365).

El temps va passant i la cervesa va fent el seu efecte. Som quatre nois situats davant de la Casa d’Anna Frank participant en la festa nacional. Tanmateix, hi ha un del grup que no en té prou en restar en la vita contemplativa veient passar les barques per davant nostre i vol sumar-se a la desfilada: participar en la vita activa (ho sé, he llegit massa Arendt els darrers dies i Barber tampoc ajuda a treure’m del cap aquests conceptes clàssics... pedantisme humanista, disculpeu...).

Així doncs, el molt tarat, com si estigués posseït per la valentia de Guillem d’Orange (el primer gran líder de la revolta holandesa iniciada el 1568 contra el mal govern de Felip II alhora que primer membre de l’actual dinastia), ens comença a manar pressa per anar a un pont per saltar a la primera gran embarcació que es trobi. Unes hores abans aquest noi (de fet, a dia d’avui encara no sé ni com es diu) era per a mi era un total desconegut i no puc afirmar que les dues hores que fa que el conec hagin ajudat massa a l’hora d’establir lligams d’amistat. Tanmateix, la falta de lucidesa provocada per la gran inserció alcohol matiner provoca que a la meva ment li sembli una idea del tot apropiada. Decidim acompanyar-lo bastant escèptics, això sí. No obstant això, fidel a la seva paraula, puja al pont i salta sobre el primer vaixell.

En aquest moment, el món que fins al moment estava difuminat pels afectes de l’alcohol es torna, de sobte, ben clar: ¡¡¡un tarat begut que gairebé no conec de res però que és part del meu grup acaba de saltar des d’un pont a un vaixell desconegut en marxa!!! La nau passa per sota del pont i no podem veure la rebuda que ha tingut. Serà un ambient hostil??? L’estaran sodomitzant com a càstig per la temeritat??? Haurem de rescatar-lo??? O, en cas de revolta, millor fem la vista grossa???

Per la nostre sorpresa, ens comunica que els tripulants de l’embarcació els hi plau la seva presencia i ens conviden gratament a sumar-nos-hi. No ens ho pensem dues vegades (de fet, si ho haguéssim fet crec que no haguéssim saltat): anem corrents cap al següent pont per emular la gesta del col·lega. A l’abordatge!!!

La veritat és que té molt de morbo saltar des d’un pont a un vaixell en marxa. No vaig pas tacar els calçotets ni se’m va posar “morcillona” però és una cosa que havia vist fer tants cops a les pel·lícules i mai, fins al moment, havia tingut l’oportunitat de fer-la. Sóc l’últim en saltar i en el moment de posar els peus a bord apareix rodolant una cervesa. Quixotesc. Els membres de l’embarcació són una família (pare, mare i algun més; no pregunteu massa jejej!) amb la seva filla i tres amigues més. Una per barba. Tants caps tants barrets.

Ara bé, no enganyaré al lector; deixo la rebuda amb belles femelles en llocs desconeguts únicament per a en James Bond. Ni les grans quantitats d’alcohol ingerides des de bon matí em fan veure aquells quatre monstres sexualment atractius; una prova irrefutable de la inexistència de Déu: si realment existís no permetria de cap manera aquesta degeneració de l’especia humana. -Potser si entre les quatre en fes una, penso en veu baixa. Però no, ni així...

Tanmateix, en la mesura que puc, reflexiono: realment importa??? No (torna la lucidesa!), clar que no. No, no i mil vegades no. No en tinc cap mena de dubte que si fossin guapes, en el millor dels casos, ens haguessin tirant a l’instant i a cops de pal per la borda. Però no ho van fer; ans el contrari!!! Ens van rebre amb els braços oberts (bé, i també amb les cames però aquest no és un relat sobre la zoofília!!!) i ens van oferir cervesa, vi, cava, porros, menjar i l’alegria i l’honor de poder navegar amb elles pels canals; unint-nos a l’estol de naus taronges que fa només uns instants envejàvem des de terra ferma. I tot això per poder gaudir de la companyia de quatre mascles virils! ¿¿¿Què més es pot demanar??? Lletges no: agraïdes; molt agraïdes!!!