Tot
i la nova moda d’ultres i travessies de varis dies, no hi ha cap mena de dubte
que la Marató ha estat des de sempre la cursa de llarga distància per
antonomàsia. Endemés, el seu origen llegendari no fa altra cosa que enaltir el
seu caràcter èpic.
Diu
la mitologia que el soldat grec Fidipides va morir de fatiga després d’haver
corregut l’any 490 aC. els 42 quilòmetres que separen les ciutats greges de
Marató i Atenes per anunciar la victòria contra els perses. Per retre homenatge
al soldat caigut, es va crear una prova de llarga distància emulant i en honor
a la seva gesta.
El
1896 es va decidir incloure novament la mil·lenària cursa com a disciplina
olímpica, coincidint amb les olimpíades d’Atenes. Tanmateix, no va ser fins als
primers Jocs Olímpics de Londres l’any 1908 quan es va establir la distància definitiva
de la carrera en 42,195km.
D’ençà,
i en especial en els darrers anys, han estat moltes les persones quan han retret
homenatge al soldat caigut corrent en diferents llocs del món els quilòmetres
que separen les dues ciutats gregues. El proper 21 d’octubre faré l’examen d’admissió
en aquest club selecte amb la intenció d’aprovar-lo però, això sí, intentant no
morir un cop assolida la línia d’arribada. Ara bé, davant
la certesa que tots morirem, què millor que morir complint un somni? Dulce et decorum est pro somnium mori.
Ànims xurri! tindré un pensament possitiu per tu el dia 21! :D
ResponderEliminarMerci xurri, a veure com anirà!!!
EliminarQue faràs una cursa?? Cuida´t molt!! M'agrada l'escrit.Petons.
ResponderEliminarDoncs això tinc pensat!!! Merci i petons!
Eliminar