Fan falta més Llamazares

Sí, ho heu llegit bé. I no, les màximes de -4º i la neu, de moment, no m’han tornat boig. Fan falta més Llamazares.

Demà els diaris diran que Alfredo Pérez Rubalcaba ha guanyat les eleccions a la secretaria general del PSOE durant el seu XXXVIII congrés. Però no, que no us enganyin: dignament no hi ha cap guanyador.

Rubalcaba i Chacón són -juntament amb Zapatero- els majors responsables de l’ensorrament –tant electoral com moral- del PSOE. El primer va obtenir en les passades eleccions generals el pitjor resultat dels socialistes des de la reinstauració de la democràcia en el nostre país, perdent més de quatre milions de vots. Per la seva banda, Chacón va perdre per primer cop en la història el duel socialista contra CiU amb l’agreujant que competia contra el pitjor cap de llista que la federació ha presentat en els seus 30 anys: Josep Antoni Durant i Lleida (no vull ni imaginar-me com hagués estat la davallada socialista si en comptes d’un retrògrad ultraconservador haguessin presentat a una persona jove i moderada).

Si els candidats socialistes coneguessin el significat de la paraula “dignitat” haguessin presentat ipso facto la seva dimissió o, almenys, haguessin posat el seu càrrec a disposició del partit, tal i com va fer en el seu dia Gaspar Llamazares. Però no, no només no ha estat així sinó que aquests dos miserables han tingut la poca vergonya d’optar a la secretaria general del seu partit. A més a més, no tinc cap dubte de que la doble perdedora seguirà sense dimitir i estant en llocs destacats de l’aparell del partit i del govern. Llocs que paguem entre tots.  

Així doncs, del congrés socialista d’avui no hi ha cap guanyador sinó que només hi ha un gran perdedor: la democràcia. Ergo, tots els demòcrates, siguem del partit que siguem, amb paraules de Lluís Llach, “tots em perdut, tots som vençuts”. Fan falta més Llamazares.