Aquesta
frase podria pertànyer perfectament al període posterior de la independència de
Catalunya. Actualment, entre els catalans, deixant de banda el nacionalisme, hi
ha quòrum en que, com diria el ministre
de propaganda del Reich -el Dr. Joseph Goebbels- “la culpa de tots els mals de
Catalunya és d’Espanya i dels ciclistes”. No importa que un pugi a Montserrat
caminant amb barretina tot xiulant la Santa
Espina o que l’altre animi a La Roja
durant l’Eurocopa; tothom és conscient del mal negoci que representa per a
Catalunya seguir formant part d’Espanya. Per posar un exemple, amb l’estat
propi en comptes de retallar tindríem superàvit en tots els àmbits. En altres
paraules: Espanya ens uneix. Ara bé: ¿què passarà quan ens independitzem? ¿Se solucionaran
miraculosament tots els nostres problemes? ¿Podrem obrir l’endemà mateix de
proclamar la independència universitats, CAPS, escoles bressols i hospitals
arreu del país? ¿Són realment Espanya i els ciclistes els culpables de tots els
mals que pateix Catalunya? Els holandesos (salvant totes les distàncies temporals,
ideològiques i històriques; no voldria pas fer demagògia) van tenir la resposta
al 1609.
Després
del contraatac de Guillem d’Orange el 1568, va començar la Dutch Revolt (llegir article 1 de la saga). L’any 1609 un punt d’inflexió
va marcar el conflicte: l’armistici amb Espanya; conegut com la Treva dels 12 anys. Tot i no voler
reconèixer l’evidència, és força explícit que firmar una treva amb els rebels
significava reconèixer la sobirania holandesa en les províncies que fins al
moment havien estat oficialment regnades pels Habsburg. Com no podia ser d’una
altra manera, aquesta treva va significar un gran triomf pels rebels. Uns holandesos
que s’havien revoltat 40 anys abans contra el govern legítim dels Habsburg
veien ara recompensats els seus esforços i reconeguda la seva lluita.
Ara
bé, en la vida -i menys en temps de guerra-, no tot són flors i violes. Com ja
s’ha comentat en el segon article, el Habsburg havien unit el 1543 artificialment
per primera vegada les 17 províncies dels Països Baixos. El denominador comú de
totes les diferents províncies, religions i estaments socials per unir-se a la rebel·lió
no va ser pas la construcció d’una nació independent holandesa, sinó el rebuig
a l’autoritarisme monàrquic de Felip II. Així doncs, mentre lluitaven contra
els Habsburg, els holandesos estaven units. Això no obstant, la treva de 1609 va
aflorar els interessos partidistes de les diferents faccions. Les diferents
religions, províncies i estaments que durant 40 anys havien lluitat plegades van
portar a terme un ferotge lluita pel poder on van prendre forma dues principals
faccions: el partidaris de John Oldenbarnevelt i els de Maurice: el fill de
Guillem d’Orange. El 1618 Maurice s’imposaria a la facció contraria empresonant
a Oldenbarnevelt i executant-lo l’any següent.
Més
guerra, mort, persecució, misèria i ambició van caracteritzar els primers
anys de pau dels Països Baixos. Contra Espanya vivíem millor.
No vaig dir-te res de l'entrada gastronòmica anterior! Estava bastant bé, molt "Ignasi" la comparació entre les dones i el menjar xd És curiós com cadascú de nosaltres va creant uns quants temes o motius més o menys recurrents (escrivint i oralment, claro).
ResponderEliminarSobre aquesta entrada, m'agrada que ens vagis informant sobre la història d'Holanda/Països Baixos, sobretot si la relaciones amb l'Espanya d'aleshores i la d'ara :P De fet, això de "es viu millor contra Espanya" és aplicable a tot, era allò que alguna vegada havíem dit: res uneix tant com un enemic comú, o res produeix tant d'amor entre dues persones com l'odi (vers algú altre, és clar!). És una manera d'oblidar el que ens separa i concentrar-nos en un altre problema... En fi, prou filosofar que me n'he d'anar a currar. Petons!