Tal dia com
avui de 1912 un iceberg va alterar el viatge del transatlàntic més gran, luxós
i potent que la humanitat havia construït fins al moment; tot un símbol del
poder imperial britànic. Assedegats de poder, els britànics no en tenien suficient
amb que aquest colós d’acer creués l’Atlàntic sinó que, a més a més, pretenien escurçar
el trajecte entre la Gran Bretanya i els Estats Units d’Amèrica. Tanmateix, com
bé sabem, al vaixell que ni Déu podia
enfonsar li esperava un destí ben diferent: s’enfonsaria dues hores més tard
de l’impacte; morint dues terceres parts dels més de 2.200 passatgers que duia
a bord. Tal tragèdia és la perfecta metàfora del que li augurava a l’imperi
britànic: la pèrdua de la seva hegemonia mundial en benefici dels EUA que, si
bé es va consolidar després de la Segona Guerra Mundial, en els anys previs de
la Gran Guerra ja hi havia més que símptomes evidents de decadència.
Són molts els
actes de commemoració que s’estan duent a terme aquests dies en motiu del
centenari del Ship of dreams i he
volgut retre-li el meu homenatge particular anant a veure la versió 3D del film
de James Cameron de 1997. Sí, ho sé, l’argument és pèssim i predictible i el
lector pot considerar que la història del Titanic estigui sobrevalorada i
sobredimensionada (en molts aspectes us dono la raó) però, centrant-nos en el
film per se (campaneta 1!!!), vull recordar que juntament amb Ben-Hur comparteix
l’honor d’ostentar onze estatuetes daurades.
Per tant, no
és cap pèrdua de temps anar-la a veure; ans el contrari. És una delícia reviure
durant tres hores aquest viatge èpic gràcies a la màgia del cinema i, sobretot,
gràcies a l’enginy i l’avantguarda del seu director; un Cameron que de ben
segur la història el situarà a l’Olymp del cinema. Així doncs, és una condició
sine qua non (campaneta 2!!!) per a tothom que la vagi a veure deixar de banda
els prejudicis per poder gaudir de tota la màgia d’aquesta joia de setè art; quedant-se
extasiant com la Santa Teresa de Bernini (campaneta 3!!!).
Mitjana pedantismes:
1 per paràgraf
Crec que ja va sent hora de posar un comptador de pedantismes al blog, Ignasi ;p I la mitjana d'un pedantisme per paràgraf està molt molt bé! Jo no l'he vista, la versió en 3D, i, a menys que algú em convidi a anar-hi, no la veuré, perquè tampoc m'apassionava gaire (tot i que l'escena de sexe al cotxe és bastant mítica, i la dels braços creuats al vaixell cridant "soy el rey del mundo", també). Ara, tinc ganes de veure alguna pel·lícula en 3D, que, joder, no n'he vista mai cap! Suposo que anar a l'IMAX, de petit, no compta del tot :P.
ResponderEliminarSi vols una recomanació, ahir vaig veure "Drive" i em va encantar: una barreja de "Taxi Driver", "Blade Runner" i "León el profesional", per exemple. L'argument és el mateix que "Transporter" (un conductor especialitzat en crims, vaja), però seriosament ;P I la banda sonora mola molt, s'assembla a Blade Runner. (M'hauré de fer jo un blog per poder parlar de pel·lícules també XD)
En fi, una abraçada i un parell de petons!
Prenc nota de la recomanació i quan vulguis creem un blog de cinema!!! O millor dit: un blog pedant de cinema!!! Jejeje!!!
EliminarFes-te aquest regal i gaudeix d’un film en 3D. Jo t’aconsello Avatar, el millor que he vist!!! Tingues present a l’hora d’escollir pel•lícula que sigui rodada en 3D. Es a dir: que des del moment que la filmen tenen present de filmar-la en 3D; que els efectes 3D no siguin exclusivament fruit del treball de post-producció. Una peli 3D i una 2D tenen processos de filmació molt diferents.
(Vaig anotant els petons!!!)
Eliminar